Barques que dormen

20120322-214128.jpg

Jo tenia una caseta vora el mar

jo tenia un jardí florit i un cel de pau

jo tenia una barca i unes xarxes a la platja

i una dolça matinada al despertar.

Quan vingueren gent de fora,

gent del nord gent estranya que jugaven amb l’amor

jo vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia

i la cala que era el meu món.

Ara hi penso dia i nit en el meu jardí florit

i en la mare que esperava el meu retorn

i en la cala solitaria quan el so de la guitarra li portava una cançó.

Fins l’aroma dels meus pins i les flors del meu jardí

tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut

ja no em queda ni la vela de la barca marinera

ni la cala que era el meu món…

                                                                                  Sa balada de’n Lucas

                                                                             Ortega Monasterio

20120323-061228.jpg

Anuncis