Barques que dormen
Jo tenia una caseta vora el mar
jo tenia un jardí florit i un cel de pau
jo tenia una barca i unes xarxes a la platja
i una dolça matinada al despertar.
Quan vingueren gent de fora,
gent del nord gent estranya que jugaven amb l’amor
jo vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia
i la cala que era el meu món.
Ara hi penso dia i nit en el meu jardí florit
i en la mare que esperava el meu retorn
i en la cala solitaria quan el so de la guitarra li portava una cançó.
Fins l’aroma dels meus pins i les flors del meu jardí
tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut
ja no em queda ni la vela de la barca marinera
ni la cala que era el meu món…
Sa balada de’n Lucas
Ortega Monasterio
