El Castell de Tamarit

20120322-002846.jpgSobre una platja costeruda s’assentava el pintoresc poblet de Tamarit coronat per un esvelt i bonic castell de segle XI. Els seus moradors vivien en total pau i harmonia, mentre el senyor rector pescava a la canya des d’una finestra de la rectoria i les aigües del Gaià, submises, desembocaven a la Mediterrània. Ningú no podia presagiar el drama que els arribà a mitjan segle XVIII, en forma d’un gran temporal de migjorn, en què perderen la vida una cinquantena de palangrers a qui el mal temps sorprengué lluny de terra.
Des d’aquella luctuosa jornada, cap més rialla ni esvalot juvenil trencà el seu viure dolorós. La desolació fou tanta que a les nits les ànimes dels ofegats s’apareixien als seus familiars. Els pocs que quedaren es dedicaren a l’agricultura als pobles veïns d’Altafulla i Ferran i, de mica en mica, Tamarit quedà convertit en un munt de runes.
A la primeria d’aquest segle, les bruixes d’Altafulla, famoses per tot Catalunya, s’apoderaren del castell, i l’aurèola de poble mariner i aventurer que sortí amb estendard propi de la batalla de Lepant quedà en l’oblit més profund.

Pere Sadurní i Vallès
Folklore del Penedès
Vol.1

Anuncis